estem a 3 setmanes o 4 d'acabar el curs i han passat ja moltes classes amb el Souleyman; tot i que hi ha hagut molts dies que ha estat expulsat i altresque potser he fallat jo. Però tot i així em tingut temps de coneixe'ns una mica i viure algunes històries, unes motivadores i altres més frustrants, però el més bo de tot això i el que més he aconseguit es tornar-me una mica més empàtica i passar hores en aquestes classes de l'aula d'acollida et fan veure varies coses que no sabies ni que passaven aquí tan aprop teu.
Aquests últims dies de curs amb el Souleyman la cosa es torna cada cop més díficil, sposo que n'hi ha molts de motius però a principi de curs era molt més fàcil fer classe amb ell,la confiança i acostumar-se a veurem allà cada dilluns ha fet que res ni ningú el privi de fer el que vol, encara que a classe no es pugui (i ell ho sàpiga) tan l'hi fa...
no el veig gens motivat i això fa desmotivar els profes i els profesx1dia..no t'escolta, no l'interessa res o ho fa veure i et sents impotent i incapaç. l'únic que hi posava interès es quan li parlava del Sahara i de coses que havia vist allà.. és impresionant tot el que viuen aquests nens i aquests canvis de vida que porten..
jo no he vist quasi gens de progrés amb el Souleyman, i mira que he passat hores repassant vocals, l'abecedari, ecrivint lletres i encara és incapaç de dir-me tot l'abecedari i encara li costa escriure el seu nom, i jo que només el tinc una hora a la setmana... és frustrant, pero soposo que el procés no és tan ràpid,però si està a 2n d'Eso no sé com pot seguir cap classe...pobre.
només espero que com a mínim,les hores que em passat junts li hagin donat alguna cosa, perquè a mi l'experiencia moltes.
i molt sincerament, us admiro, perquè jo em veig incapaç de fer tot això que feu vosaltres, perquè els meus dies dolents, son dolents i em costa molt apartar lescoses en elsmoments que toca, i estar amb aquests nens, tranquilitzar-te justament, no ho fas.
però la satisfacció final serà bona, oi?
Li desitjo tota la sort del món al Souleyman.
no sé posar-me nota.
he trabelñlat però ho podria haver fet més, segurament, aquest curs per mi també ha sigut dificil.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Gràcies per tot el teu esforç!. Treballar amb el Sole costa, però és agraït i com a persones ens ajuda a conèixe'ns més i a ser més respectuosos amb els altres. Em sap greu que aquest curs hagi estat difícil per tu, ja que la vida de cadascú ja és prou complicada per si sola, i que tots hem d'apendre molt de les situacions que ens toca viure i perquè les vivim d'una forma o d'unan altre. Però de tot se n'aprén i un se n'adona de què és el què ha de treballar-se personalment.
ResponderEliminarI d'altra banda, ser profe que no és gens fàcil acaba per fer-te adonar que cada alumne és tant complicat que el teu esforç sembla insignificant, però val la pena perquè sempre, alguna cosa queda.
Gràcies per tot Maria.